En aquest conte, els pares de la Clàudia i l'Adrià han amagat les seves pors en un calaix! Els germans descobriran un món màgic dins la calaixera: pors desconegudes, estranyes, divertides... i fins i tot coneixeran un personatge molt diferent de com se l'havien imaginat: la mort.

L’autora utilitza la comparació de la vida humana amb la gota d’aigua, pel poder transformador de la seva existència. El seu llenguatge poètic i metafòric planteja un abordatge del tema de la mort com una conseqüència natural de la vida que hem d’acceptar i integrar en el nostre pensament amb naturalitat.

L’esquirol vermell sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort, i pensava que no tornaria a ser feliç mai més. Però de la mateixa manera que li succeeix a l’esquirol, els nens perceben amb naturalitat l’experiència de la mort i busquen respostes. 

Aquest és ja un conte clàssic per a mirar la mort amb uns altres ulls, per a explicar el que no ens atrevim a explicar als nostre fills, per a veure i comprendre la vida amb els ulls de nen o d’ànec, incrèduls, amb naturalitat.

L’avi Rafel s’ha amagat. On deu ser? Un conte que ajudarà als més petits a entendre i posar paraules a la pèrdua d’un ésser estimat i que conté també recomanacions per ajudar als adults per acompanyar-los en el camí del dol.

“Necessitem la mort perquè existeixi la vida” o, expressat amb altres paraules, no es pot concebre la vida sense la mort. Una emotiva història que aborda la qüestió de la mort d’una forma delicada, però al mateix temps desproveïda de qualsevol misteri o dramatisme, i que, en qualsevol cas, contribueix a fer-la una mica més comprensible.