JOAN RIPOLL

VIATGER CONSCIENT 

Hola desconegut/desconeguda,

el 2016 em van diagnosticar un tipus de càncer no curable, un Mieloma Múltiple; el 2021 em van diagnosticar un càncer de pròstata.

El càncer sempre és un diagnòstic complicat però segueixo el meu viatge sense cap medicació ni cap ensurt destacable, "només" he d'estar disposat, cada tres mesos, a "superar" una analítica i esperar la següent, i així una rera l'altra fins que arribi el final, que -no ho oblido- pot ser en qualsevol moment o per qualsevol altra causa.

De fet, no cal haver estat diagnosticat de cap malaltia "no curable" per fer el viatge que et proposo en aquest blog. No hi ha res de nou en saber que la mort és una part indestriable de la vida, la novetat és acceptar-la i integrar-la en el dia a dia.

Fer aquest viatge sense tenir un motiu personal per a sentir-te empès a iniciar-ho -com ho pot ser un diagnòstic propi, o el d'alguna persona propera- trobo que resulta un acte generós i valent. Generós pel que té de regal que fas, a tu en primer lloc, i als qui t'estimen en segon lloc; i valent per ser capaç de mirar a la mort de fit a fit i acceptar-la com a la companya de viatge que sempre ha estat, res més a fer, només viure plenament. Així doncs, si hi ets en aquest punt, felicitats per haver arribat fins aquí!

Si el 2022 vaig obrir aquest blog, va ser gràcies a la cerca que vaig iniciar intentant trobant espais on poder fer el dol de la pròpia mort. I no parlo de cures pal·liatives per a les persones que es troben en un estat molt avançat de la seva malaltia -que hi són-, ni dels espais de dol per a les persones que seguiran vives després que nosaltres haguem mort -que també hi són-, parlo d'espais, a vegades més emocionals que físics, on les persones que hem rebut un diagnòstic "sense cura" puguem compartir amb d'altres i ser escoltades i acompanyades en el procés que iniciem.

Així doncs, tot es resumeix a fer el dol de la pròpia mort, cosa que implica viure conscientment per morir conscientment, tot i que, quan parlo de mort conscient, no em refereixo només a la mort física. Però tot això ja ho descobriràs llegint aquest blog.

A finals de juliol del 2024 acabaré la meva formació amb la Fundació Hospital de Mataró com a voluntari a l'acompanyament de persones en final de vida. He cregut que aquest pas era una conseqüència lògica del meu procés personal. Estic segur que ser al costat de persones que es troben en una situació de malaltia avançada m'ajudarà a comprendre millor el meu camí.

Desitjo que en puguis treure algun benefici d'aquest blog. Si us plau, no dubtis en compartir amb mi els teus pensaments i/o comentaris.

Actualitzat a Arenys de Mar, juny 2024