Des del setembe de 2023 col.laboro en el programa de ràdio setmanal "El Punt de l'interrogant" -a Ràdio Arenys- què s'emet des de fa 21 anys.

En aquest programa, més que oferir respostes als interrogants que es plantegen cada setmana, es vol oferir als oients un ventall d'opinions que els permetin reflexionar sobre temes molts diversos.

Cada setmana un dels col.laboradors és l'encarregat de presentar el tema setmanal mitjançant un guió, a partir del qual es genera una tertulia on apareixen opinions diverses.

Aquest és el guió que vaig preparar pel programa del 12 de desembre passat:

"L’interrogant d’avui són en realitat dos interrogants en un de sol perquè, tant si tenim criatures amb qui parlar-ne com si no, la pregunta «com expliquem la mort als nens?» ens interpel·la directament a cadascú de nosaltres.

En aquest primer interrogant els destinataris de l’acció són els nens, sí, però en el segon interrogant que sorgeix ens demana a nosaltres -pares i educadors- com ho farem: «som capaços d’explicar-nos a nosaltres mateixos la mort?»

Com pot explicar-se la mort als nens si qui ho ha de fer no ha sabut o no ha volgut plantejar-se seriosament aquesta qüestió? En qualsevol cas, la qüestió de la mort amb els nens s’ha d’afrontar dintre de l’àmbit de la família.

I no parlem de la pròpia mort -aquest serà un programa per més endavant-, parlem de la mort com a concepte o de la mort que els succeeix a altres. I si no tenim una resposta per aquestes qüestions és difícil saber com explicar la mort als nostres fills i fer-ho sense la reflexió prèvia necessària, generarà grans contradiccions que els nens detectaran ràpidament i que els abocarà al mateix pou del tabú on vivim nosaltres.

Si la mort ja forma part de les seves vides en els mitjans, en els contes i en els jocs, per què l’eludim com a tema quotidià?

Cal abandonar la idea de que els nens no poden entendre què suposa la mort, o que les criatures pateixen menys que els adults davant del misteri que representa o, fins i tot, que s’adapten millor a tot. La mort d’una persona significativa a la vida d’un nen és un dels successos més estressants que pot experimentar en aquesta edat.

Si som capaços de repensar la nostra relació amb la mort tenim l’oportunitat d’explicar quelcom coherent als nostres fills. Sens dubte generarem més interrogants però, si som valents, podrem anar trobant respostes -que no certeses- plegats. Els protegirem quan en parlem, no quan evitem fer-ho.

La doctora Montse Esquerda -pediatra, professora de Bioètica i directora de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull- ens regala una petita guia en el seu llibre «El nen i la mort», us deixo només tres pinzellades:

• La mort forma part de la vida
• Aprofitem els esdeveniments i exemples de la vida real i les seves preguntes espontànies per parlar-ne. Fem servir exemples i contes.
• Si ells ens pregunten, esbrinem com apareix la seva pregunta i quins sentiments i pors es poden amagar al darrere.

Per acabar us deixo amb el què ens explica l’Espartac Peran en el seu llibre «Tres desitjos abans de morir» sobre la seva experiència quan era petit:

«Quan de petit preguntava als pares què hi ha després de la mort, em contestaven sense embuts. Després de la mort hi ha una cosa molt important, que és el record. Amb aquesta explicació els pares m’encomanaven una feina molt bonica: no oblidar. La meva missió com a nen era recordar amb amor el familiar o amic i evitar les especulacions sobre si a partir d’ara s’havia convertit en un fantasma o en una estrella fugaç.»

Jo afegiria -seguint parafrasejant a l’Espartac- que parlar de la mort amb els nostres fills i rememorar els nostres difunts els manté vius en la nostra memòria però que el nostre oblit els condemna a desaparèixer per sempre més."

Les persones que van escoltar el programa i, potser el lector d'aquest blog, hauria volgut obtenir respostes concretes a l'interrogant plantejat, però aquest no era l'objectiu que es pretenia assolir.

Tot i així, arribats a aquest punt, us puc recomanar que per començar, i quan creieu tenir alguna resposta preparada o quan estigueu disposats a mostrar la vostra por, mireu la pel·lícula Coco, de Pixar al costat dels vostres fills, o els llegiu alguns del contes infantils que aniré compartint més endavant en aquest blog. Vosaltres haureu de cercar les excuses per fer-ho, adapteu el missatge i la resposta a la seva edat i capacitat però no eviteu aquesta conversa, regaleu als vostres fills el què no van saber fer amb vosaltres, una vida conscient sense por a la mort.

Podeu escoltar el programa sencer aquí.