Exercici literari d'En Espinàs, sense pretensions de fer un assaig o estudi sobre tema de la mort. Es tracta -al meu parer- de una reflexió personal amb el to irònic i un punt descregut que caracteritza a l'autor. En qualsevol cas és una bona oportunitat per llegir a Espinàs.

No busqueu respostes en aquest llibre, però guarda unes quantes "perles" que val la pena conservar en el record.

Només us faig una pinzellada...

Pàg. 32 "No és estrany que els humans sapiguem matar millor que morir. El mecanisme d'una metralladora és fàcil. El mecanisme que ha de posar en marxa la nostra acceptació de la mort és més lent i demana entrenar-se en la més difícil de totes les renúncies. [...]"

Pàg. 64 "Hi ha qui vol viure el procés d'aproximació a la mort. Vol preparar-se, vol que la gent que l'estima tingui temps per anar admetent que el fet és inevitable. La mort pot ser un procés de maduració."

Pàg. 93 "[...] hi ha una cosa que em fa pensar: "sempre és tard quan es plora". No estic segur de què volia dir però em sembla una trista veritat, massa sovint hem deixat passar les ocasions d'abraçar, de besar, de somriure. Quan arriba el moment de plorar ja és massa tard. [...]"

Al referir-se al procés de la mort com "la més difícil de totes les renúncies per la qual cal entrenar-se", no fa una altra cosa que definir la mort conscient tal com jo la entenc. I segueix dient: "[...] és l'art difícil de morir amb un somriure, potser invisible."

Aquí podeu llegir un article publicat a "L'Empordà"