Des del setembre de 2023 col.laboro en el programa de ràdio setmanal "El Punt de l'interrogant" -a Ràdio Arenys- què s'emet des de fa 21 anys.

En aquest programa, més que oferir respostes als interrogants que es plantegen cada setmana, es vol oferir als oients un ventall d'opinions que els permetin reflexionar sobre temes molts diversos.

Cada setmana un dels col·laboradors és l'encarregat de presentar el tema setmanal mitjançant un guió, a partir del qual es genera una tertúlia on apareixen opinions diverses.

Aquest és el guió que vaig preparar pel programa del 23 de gener de 2024 :

"L’interrogant que avui et presento és incòmode i, per un adult, evitar respondre’l també és ridícul. Tu saps perfectament quina és la resposta, però verbalitzar-la significa acceptar una realitat que no t’ han ensenyat a integrar dins de la teva vida.

Respondre «SÍ» a la pregunta «morir-me jo?» és el primer pas d’un camí que passa per reflexionar sobre la vida tal com la vius. Mai és tard per aprendre a viure.

El més habitual és que ningú pensi en la pròpia mort, i qui ho fa procura esborrar del seu cap aquest pensament tan ràpidament com ha aparegut. Tenim por i adoptem l’estratègia de l’estruç: amaguem el cap sota l’ala. D’aquesta manera creiem que la inevitable certesa de la mort desapareixerà de les nostres vides.

Sense l’acceptació d’allò que no pots evitar generes expectatives que són falses. La il·lusió de la teva suposada immortalitat que vols projectar tant cap a tu com cap el teu entorn és falsa.

L’actitud de l’estruç no evitarà la teva mort. Així doncs per què segueixes comportant-te d’una forma tan infantil? Amagar-te de la mort no afegirà temps a la teva vida, sinó que la por te’n restarà i evitarà que visquis intensament.

Per tant, abans que arribi la mort i sense haver d’esperar un diagnòstic no curable, ja pots plantejar-te des d’aquest mateix instant com vols viure: negant la mort, enfadat amb la mort, negociant amb la mort, deprimint-te per la mort?

Si encara tens dubtes, substitueix la paraula «mort» per la paraula «vida», i davant els teus ulls es revelarà com serà la teva existència si gires l’esquena a la mort: negant la vida, enfadat amb la vida, negociant amb la vida, deprimint-te per la vida.

La conclusió? si sobreviure a la mort no és possible, només et queda acceptar-la i conviure amb ella. Tota la resta només et pot generar dolor.

I us deixo dos interrogants més com a deures: el primer seria "quina mena de superpoder et dóna acceptar la teva mortalitat?" i el segon interrogant -que sembla una mena d'embarbussament- seria: "vivim més quan deixem d'intentar viure més?".
 

Si alguna cosa vam extreure de la nostra conversa va ser que el superpoder que ens atorga acceptar la mort no és cap altre que la llibertat. Llibertat per viure sense por.

Pensar en la nostra mort és també un acte d'amor; un acte d'amor cap a nosaltres i cap a tothom qui ens envolta.

"Les coses senzilles" | Txarango

Podeu escoltar el programa sencer aquí.