Cadascú ha d'acceptar la seva mortalitat en el moment  que consideri oportú, a la seva manera.

Inicialment per a mi, morir conscientment va significar viure el trànsit cap a la mort amb plena consciència, sentint cada moment fins al final. No obstant això, amb el pas del temps, vaig descobrir que aquesta experiència transcendeix el moment de la mort física, impactant també en aquells que m’envolten. La mort conscient es converteix així en un camí col·lectiu, no només individual.

El meu mapa cap a l’acceptació suposa diversos passos: primer, acceptar la pròpia mortalitat; segon, fer el dol de les coses materials i les relacions personals; tercer, alliberar-se de l’autocompassió i prendre decisions importants, com preparar un testament vital.

Aquest procés porta a una calma que permet guiar altres cap a la seva pròpia mort, amb serenor i generositat. Ens convertim en miralls.

La mort conscient és un acte d’amor i respecte, una forma de dignificar la vida i contribuir al benestar de les persones que ens envolten. Malgrat ser un camí difícil i solitari, l'acceptació de la mort pot enriquir la nostra existència i la de tots aquells que ens estimem.



Llegir la pàgina