Encara és possible recuperar tradicions que aportin contingut a una festa banalitzada per un mercantilisme salvatge com és la de Tots Sants? 

Estarem d’acord en que el Halloween (l’importat de nord Amèrica) ha absorbit absolutament la festivitat de Tots Sants des d’una vessant lúdica però sobretot comercial, desdibuixant el significat original. Però, quin són els seus orígens?

Halloween té els seus orígens en la celebració celta de “Samhain”, que marcava el final de la collita i el començament de l'hivern, considerada l'època més fosca de l'any. Els celtes creien que la nit del 31 d'octubre, la línia entre el món dels vius i el dels morts es difuminava, permetent que els esperits caminessin entre els humans. Per protegir-se d'aquests esperits, els celtes encenien fogueres i es disfressaven amb pells d'animals per confondre'ls. En anglès s’anomena “All Hallows Eve” (Vigília de Tots Sants) i és d’on prové la paraula Halloween.

Als Estats Units, Halloween va arribar amb els immigrants irlandesos al segle XIX i va guanyar popularitat. La festa es va transformar en una celebració comunitària amb disfresses, desfilades i activitats com el "trick-or-treat" (dolç o truc), on els nens visiten les cases demanant dolços.

La festa catòlica de Tots Sants va néixer a Roma al segle VIII, quan el papa Gregori III va consagrar una capella de la basílica del Vaticà no tan sols als màrtirs, sinó a tots els sants, tant els coneguts com els no coneguts, i va establir la data de la celebració l’1 de novembre. Popularment la festa de Tots Sants s’ha tendit a confondre amb la de l’endemà, la dels Fidels Difunts, i la nit de l’1 al 2 de novembre com la Nit de les Ànimes formant una mena de bloc temàtic.

A Catalunya, de forma molt similar als celtes, ha existit la tradició molt arrelada del “Recapte d’ànimes”, referenciada en el costumari català i què, segons Joan Amades, es practicava principalment a la vigília de Tots Sants, el 31 d'octubre relacionada principalment amb el record dels difunts. Aquesta tradició es va mantenir viva en moltes zones rurals fins a mitjans del segle XX.

Segons Amades, els nens i, sovint, els adults anaven casa per casa demanant aliments com castanyes, panellets, moniatos, fruita seca o altres productes de temporada. Aquesta activitat es feia en nom de les ànimes del purgatori, amb la creença que les ofrenes d’aliments i les oracions dels vius ajudarien aquestes ànimes a trobar descans i a escurçar el seu temps en el purgatori.

Aquest acte, a més de tenir un significat religiós molt profund, també tenia un caràcter solidari. En els pobles petits, especialment en èpoques de precarietat econòmica, el Recapte d'ànimes oferia l'oportunitat de repartir aliments entre aquelles famílies més necessitades, en una mostra de la xarxa de suport comunitari que caracteritzava la vida rural catalana.

En algunes zones de Catalunya, aquesta tradició era coneguda com la "capta de les ànimes" o la "capta d'ànimes", i es considera una reminiscència de les antigues almoines medievals, en què es demanaven donacions per caritat, sovint en nom dels pobres o dels difunts. Aquesta pràctica reflecteix el profund arrelament del catolicisme en la societat catalana i la creença en la intercessió per les ànimes del purgatori.

L’expressió popular “una almoina per les ànimes” o "capta d'ànimes" reflectia aquesta petició i el seu caràcter religiós i solidari.

Són la mateixa festa?

Podem afirmar que la tradició del “Recapte de les ànimes” a Catalunya i la festa de “Halloween” comparteixen una base comuna: el vincle entre el món dels vius i el dels morts, que es manifesta de manera especial durant els darrers dies d’octubre i els primers de novembre -cal dir que de la mateixa manera que succeïa a les cultures prehispàniques de Mèxic i que va generar “el día de los muertos” al quedar assimilats els seus costums pel catolicisme-.

Ambdues celebracions reflecteixen creences antigues sobre la proximitat dels esperits durant aquesta època de l’any i la necessitat d'interactuar amb ells, ja sigui per recordar-los o per protegir-se'n.

Cal recordar que la tradició celta considerava que calia protegir-se dels esperits que en aquell dia caminaven entre els humans. Aquest és un fet diferencial molt important amb la tradició catalana i que li dóna a aquesta un caràcter molt especial que caldria mantenir i saber transmetre.

Conclusió:

El Recapte de les ànimes a Catalunya no només simbolitza el record dels morts i el desig de contribuir al seu descans, sinó que també reflecteix un aspecte més general d’ajuda comunitària i de transmissió de valors de solidaritat i espiritualitat. Tot i que ha evolucionat amb el pas dels anys, aquesta tradició forma part de l’imaginari col·lectiu català associat a la tardor i a la commemoració dels difunts.

Malgrat que moltes d'aquestes pràctiques s'han perdut amb el temps, les referències recollides en el costumari ens permeten mantenir-ne el record i valorar-ne la importància cultural i social.

Finalment, us convido a reflexionar sobre quins són els valors que volem transmetre als nostres fills pel que fa la nostra relació amb la mort i el que representa en aquest sentit la festivitat de Tots Sants. Segur que estarem d’acord en que la festa de Halloween, tal com està plantejada actualment, ens allunya del sentit original de connexió amb el món espiritual i de record amb els nostres difunts com una forma de tenir present la nostra finitud. La imatge de la Mort no ha de generar terror, i si es presenta d’una altra manera no fa res més que fer més fort el tabú i més profunda la por a la vida.

No es tracta de confrontar dues tradicions que tenen arrels similars però sí de reivindicar els costums i valors propis i tornar-los a recuperar per fer de Tots Sants el que sempre va voler ser: un moment màgic per conèixer, rebre i guiar els nostres difunts i, per damunt de tot, mantenir-los vius en el nostre record.

La recuperació del Recapte de les Ànimes podria ser un bon punt de partida per on començar a trencar el tabú de la Mort, com ja han fet a la comarca de l’Anoia i altres llocs dels Països Catalans: Cerdanya, Mallorca o el País Valencià.

Us deixo unes propostes basades en el costumari català per si creieu que podrien servir de base per recuperar la tradició del Recapte de les ànimes, començant per casa vostra o, fins i tot, a la vostra població:

• Sense perdre un sentit lúdic es pot construir una festa on s'eliminin els elements que busquin generar pors o rebuig. Amb disfresses si es vol, però fer-ho -per exemple- vestint-se d'"ànimes" -com ho fan en un poble de l'Anoia-. Una festa enfocada a reforçar la comunitat i a enfortir els lligams. Fins i tot incloent recreacions de personatges folklòrics o mitològics que expliquin la celebració.

• Decorar les cases amb altars dedicats al difunts de la família amb fotografies i objectes, i parlar-ne de la seva vida tot posant-ne cara. Així recuperem la tradició oral amb els infants. També es poden crear murals comunitaris on expressar sentiments i records envers els difunts.

• La decoració general basada en elements de la natura i motius de tardor.

• Fer servir carbasses, naps i olles de terrissa com a llums per guiar, des de les finestres i balcons, el camí de les ànimes cap a casa seva. Aquests fanalets també són la representació de la dualitat entre el cos terrenal (recipient) i l’ànima (espelma). Antigament es deixava el foc encès.

• Els balls de la Mort també hi poden ser presents, on Ella balli i parli amb tothom sense fer-ne cap distinció. Es poden convertir en espais d'expressió corporal per connectar amb les emocions, amb cants, contes o rondalles.

• El recapte podria convertir-se en una ofrena a les ànimes que es faria a mitja nit a les portes del cementiri -generant, si es vol, un acte teatralitzat- o, tal com esmenta Joan Amades, deixant els aliments recollits a taula durant la nit de Tots Sants perquè les ànimes dels difunts de la família que visitaven la llar poguessin reposar i alimentar-se. Aquest gest, segueix explicant Amades, simbolitzava l’estima i el respecte pels avantpassats, creant un vincle entre els vius i els morts que era central en la cultura catalana.

En definitiva, Tots Sants i la Mort també formen part de la nostra cultura i de com volem viure.  Ara ens pertoca a nosaltres decidir quin model i quins valors volem transmetre als nostres fills, a casa però també a l'escola.