Avui em pregunto: és correcte defensar que alimentar expectatives sobre allò que pot existir o no després de la mort ens allunya de viure la vida de manera conscient i amb presència?

Des del meu punt de vista, no tinc cap mena de dubte de que és així. I, de fet, aquest és el fil conductor que guia el criteri del contingut d’aquest blog. Alimentar la creença de que hi ha quelcom semblant a la vida després de morir no ajuda en res a viure millor, ans el contrari.

Aquesta forma de viure la mort és una perspectiva vàlida i compartida per nombroses corrents filosòfiques, espirituals i psicològiques que consideren que alimentar expectatives sobre el que pot existir o no després de la mort pot desviar la nostra atenció de l’aquí i l’ara, de la vida present.

Aquestes expectatives o especulacions sobre la vida després de la mort poden generar ansietats, pors o il·lusions que ens impedeixen viure plenament el moment present.

Aquesta idea es troba en diverses tradicions filosòfiques i espirituals:

1. Budisme

El budisme posa un èmfasi significatiu en la importància de viure el moment present i assolir l’“atenció plena” (mindfulness). Segons aquesta filosofia, la preocupació excessiva pel futur, inclosa la especulació sobre la vida després de la mort, pot ser una distracció que ens allunya de l’experiència immediata i del creixement espiritual.

2. Existencialisme

Filosofs com Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger aborden la mort des de la perspectiva de la finitud humana. Heidegger, en particular, argumenta que la consciència de la nostra mortalitat (l’“angoixa existencial”) pot ser alliberadora si ens porta a viure de manera autèntica, reconeixent que el temps del qual disposem és limitat. Segons aquesta visió, centrar-se excessivament en el que succeirà després de la mort pot esdevenir una distracció que impedeixi viure amb autenticitat en el present.

3. Psicologia

Des del punt de vista psicològic, la por a la mort i les expectatives sobre la vida després d’aquesta poden generar ansietat existencial. La psicoteràpia, especialment la logoteràpia de Viktor Frankl, subratlla la importància de trobar un propòsit i un sentit en la vida present, en lloc de centrar-se excessivament en allò que podria existir més enllà de la mort. Frankl, supervivent de l’Holocaust, afirmava que la clau per a una vida plena rau en dotar de significat les experiències presents, més enllà de les preocupacions pel futur.

4. Espiritualitat Contemporània

En algunes tradicions espirituals modernes, s’ensenya que el més important no és la vida després de la mort, sinó com vivim el present. Viure conscientment, amb gratitud i atenció plena, es presenta com un camí per assolir la pau interior. En aquest sentit, les expectatives sobre el més enllà poden provocar una desconnexió de la vida real, impedint-nos gaudir i valorar plenament allò que experimentem en el present.

5. Taoisme

El taoisme també promou la idea de viure en harmonia amb el flux natural de la vida i l’univers, sense obsessionar-se pel futur ni per la mort. El principi de Wu Wei, que es pot traduir com a “acció sense esforç”, implica viure el moment present sense intentar controlar o anticipar allò que està més enllà de la nostra comprensió.

Conclusió

Alimentar creences que prometen una vida més enllà de la mort representen una forma retorçada d’aprofitar-se de la por que genera en les persones allò que es desconegut.

Jo no sé què passarà quan em mori, però sé del cert que l’únic que m’interessa és allò que succeeix ara mateix.

En definitiva, alimentar expectatives sobre el que pot existir després de la mort pot desviar la nostra atenció del que realment importa: viure amb consciència i presència en l’aquí i l’ara.

Cadascú ha d’escollir lliurament com vol viure la seva vida. Jo ho tinc clar.